dijous, 1 de maig de 2014

Ja no sé per què ho faig. Un poema de Josep Ma Uyà.


LA IGNORÀNCIA

Devem ser els últims.
Mestres i professors
Fa dies que han plegat.
Avui he llegit.
Un llibre sobre la raó,
I després un altre sobre el cinisme.
Ja no sé perquè ho faig,

S'ha convertit en en vici,
Una obessió malaltissa
Que em ve des de petit.
Ja sé que ho han prohibit,
Però no puc deixar-ho córrer
Així com així.
No crec que de moment, però,
Em detinguin.

Al costat dels meus llibres 
Faig guàrdia,
Miro les senyals del cel,
Els límits del bosc,
La seguretat d'aquesta clariana
Desesperada.
No crec ni que tinguin
Un pla d'atac.
No em tenen pas por.
No els importa pas gens.
Ni entraran a casa.
Ni sabran que he mort

Absurd.
Directament m'hi passaran 
L'excavadora.
Ells, necessàriament
Estan per una altra cosa.


J.M. Uyà
Ànima Civil, 2000-2007
Proa, 2008