dilluns, 20 de gener de 2014

Jo sóc dels esbarzers polsosos.


Sis anys després d’haver-lo llegit, l’ atzar em deixa, de nou, a les mans Quan deixaré de creure de Josep Gerona.

Aquest home vestit de tipus Garamond, autor d’un dels poemes que ja per sempre formarà part del meu patrimoni (perquè el poemes són patrimoni dels lectors que els acullen), del qual m’arriben de tant en tant, breus enllaços a reflexions escrites com a justa revolta davant d’un sistema esquerp en el millor dels casos, o senzillament inhumà, i que aleshores es retratava rere d'esbarzers polsosos


I
emboscat
rere d’esbarzers polsosos
frontera venal de marges
entre fàbriques i camps.

Per les rares de l’abandó
franctirador
d’una mai declarada guerra
vaig disparant mots de sal.

II


Jo sóc d’aquestes herbes
d’aquestes mates rares
dels esbarzers polsosos.
Jo sóc d’aquesta terra
llaurada a l’infinit.


Impossible no pensar en els descampats del seu film corprenedor, a l’extraradi de Sabadell, aquestes mates rares, els esbarzers polsosos, la música de Xostakóvitx, una sensació d’irrealitat material.

És possible que ara els poemes de Quan deixaré de creure, de La vida original, o el mateix poema de la figuera siguin ja els poemes d’un altre home. Ara, l’home que vesteix amb tipus Garamond escriu poemes bellíssims i terribles com àngels de Rilke. Em refereixo a poemes com ara els que apareixen al Quadern G. Ungaretti amb els seus textos al peu de pàgina o els del Quadern  Dickinson:

“(...) Esta mañana he soñado que metía la mano en el bolsillo derecho de tu abrigo y encontraba bolitas de distinto tamaño: las que usabas para trenzarnos pulseras. Aún no puedo saber si es un recuerdo o si, en cambio, apunta a algo nuevo, reconstruido contigo, ahora que siempre te llevo conmigo.”

Quadern G. Ungaretti, página 346.

Vull que els meus amics poetes em segueixin escrivint la vida amb les ales esteses. Terribles i bellíssims com els àngels de Rilke, com els poemes que a vegades llegeixo a correus escrits amb tipus Garamond.

Josep Gerona
Quan deixaré de Creure
Viena Edicions,
Barcelona 2000.

Quadern G. Ungaretti
Papers de Versàlia,
Sabadell, 2013.