dimecres, 2 de gener de 2013

Who is the third who walks always beside you?


"during that long and racking march of thirty-six hours over 
the unnamed mountains and glaciers of South Georgia, 
it seemed to me often that we were four, not three."

E. Shackleton. South!, 1919.


Versos 359 al 365 de 'The Waste Land', el poema d'Elliot.

Who is the third who walks always beside you?
When I count, there are only you and I together
But when I look ahead up the white road
There is always another one walking beside you
Gliding wrapt in a brown mantle, hooded
I do not know whether a man or a woman
— But who is that on the other side of you? 

T.S. Elliot. The Waste Land,1922.
Versos 359 al 365.
 
Qui és el tercer que camina al teu costat?

Quan compto, només som tu i jo plegats
Però quan miro endavant, camí blanc amunt 
sempre hi ha un altre que camina al teu costat.
Surant amb el seu mantell marró, encaputxat, 
No si un home o una dona   
Però qui és aquest que s’està al teu costat?
 

Llegint el llibre de Caroline Alexander sobre l’expedició de l’Endurance, m’assabento que aquests versos estan inspirats en un dels passatges del llibre South! de Shakcleton. 

Aquest és el context: la tripulació del James Caird ha aconseguit creuar els mil cinc-cents quilòmetres que separen l’illa Elefant de la Geòrgia del Sud. Encara, però, tres dels seus membres, Crean, Shackleton i Worsley, han de travessar l’illa tot escalant un massís inexplorat, per tal d’arribar a una estació balenera i aconseguir ajuda per rescatar la tripulació de l'Endurance. Escriu Shackleton:

“quan miro enrere cap a aquells dies, no tinc cap dubte que la Providència ens ha guiat, no sols a través dels camps de neu, sinó a través del mar agitat i blanc que deparava l’illa Elefant del punt de desembarcament a Geòrgia del Sud. Sé que durant aquesta llarga i extenuant marxa de trenta-sis hores per les muntanyes sense nom i les glaceres de Geòrgia del Sud sovint em va semblar que no érem tres, sinó quatre. No vaig dir res als meus companys en aquell moment, però després Worsley em va dir: ‘Patró, vaig tenir la curiosa sensació que hi havia una altra persona amb nosaltres’. Crean va confessar haver tingut la mateixa impressió. Un sent 'l'escassetat de les paraules humanes, i com és de barroera és la paraula mortal' en tractar de descriure les coses intangibles, però el record dels nostre viatge no estaria complet sense una referència a un qüestió tant propera als nostres cors."

E. Shackleton. South!, 1919. Paràgraf final del final del Capítol X.

A casa, avui llegim els versos d' Elliot i fragments de Shackleton commoguts, com abans ens van commoure els de Cherry-Garrard i d'altres. I avui, mentre preparo l'entrada al catàleg, descobreixo també això.