diumenge, 18 de novembre de 2012

El batec de la Vida Menor. Raimon Gil Sora


M’enduc el llibre a la butxaca una tarda d’octubre. Uns dies abans li he comprat a l'autor, Raimon Gil Sora (amb viva la recomanació d’en David Madueño), i encara conservo a la pell el record grat de les poques paraules intercanviades amb en Raimon, un home amable i tímid. 

Ja fa uns anys que llegeixo a on puc i com puc, de mala manera potser: s’han acabat, de moment, els dies que m’estirava tardes senceres, el no temps que són els estius en la companyia de les paraules. Així doncs obro el llibre al banc de la Plaça del Treball envoltat de nens “que no es cansen mai de ser-ho”, benaurats ells. I en una tarda que declina, entro en una poesia que ressona a veritat i que em fa sentir que estic a casa i que em repeteix la vella tautologia segons la qual que totes les històries són en el fons la nostra, que no tenim una altra vida que aquesta vida menor, la única possible.


MARK SPITZ

Tres cops a la setmana creuo el carrer
Dels enamorats per anar a la piscina
municipal. Em trec la roba, la guardo
a la taquilla, faig estiraments, sospiro.
La piscina està sempre plena de nens
que no es cansen mai de ser-ho, però
la meva infància queda cada cop més
lluny i jo nedo i tan sols procuro no
oblidar mai el número, com un amor
o una promesa antiga, perquè la vida
ha estat sempre aquest continu nedar
d’un costat a l’altre per arribar enlloc.


-o-


ELEGIA PER A UNA CASA BUIDA

Venia travessant el carrer quan de sobte
m’he retrobat amb la fràgil arquitectura
de la meva infància. Va ser aquí mateix
en aquest carrer gris i amagat del poble.
Al principi no recordava els detalls més
símples, però a poc a poc ha anat sorgint
el vermell gastat dels rajols, la canonada
de plom del miserable lavabo comunitari
i la petita cuina amb butà des d’on l’àvia
em cridava cada vespre a l’hora de sopar,
i la filla de la veïna agafant-me de la mà
i portant-me a la seva habitació: recordo
els geranis vermells i una cançó italiana
a la galeria. La meva infància és com una
casa vella a punt d’enfonsar-se, un record
desolat amb un cartell de prohibit el pas.


Raimon Gil Sora
Vida Menor
Paralelo Sur Ediciones
Barcelona, 2012.

(Una edició gairebé "Samizdat")