dissabte, 30 de juny de 2012

a defensar el dret a ser més tard, que no pas aviat, vençut per la darrera lletra de canvi. Un poema de David Madueño.



Per què no escriure ressenyes al bloc, i limitar-te  a presentar breument la peripècia que et porta a cada  lectura? Potser, parafrasejant a Edith Stein, per evitar el diletantisme tenaç que corre sense fre a través del meu propi paisatge.

Sigui com sigui, no em vull quedar sense tenir la oportunitat de portar al catàleg aquest poemari d’en David Madueño. Aquí ja trobareu una ressenya que subscric plenament. Jo només apuntaré que “Poesia per a carnívors” és un llibre d’una honestedat brutal (si, com el disc d’en Calamaro!), començant per la sincera declaració inicial amb la que en David obre el seu llibre. I és que no hi ha un sol poema que no generi una empatia, que no et remogui una mica,  no hi ha un sol poema que no porti la petja de l’autenticitat, de la vida.

Transcriuria aquí el poema “Escaladors”, però ja ha estat reproduït a diversos blocs, per tant m’inclino per aquest altre poema... diguem que també 'necessari'...


BALANÇA

El mercader, enfollit per l’avarícia,
no sent pietat de tu. No en té mai prou,
i a cada nou intent per engreixar
la teva personalitat, a cada saca
de ciment que guanyes per construir-te,
afegeix un contrapès a l’altre plateret
de la balança, tot recuperant
el desequilibri, alçant-te fins a la injúria
de considerar-te un valor impagable.
Curiosa apreciació, tenint en compte
que aquest desequilibri et costa
sumes considerables d’autoestima
i l’esqueix del delicat cortinatge
que et separa de la derrota.

No li descomptis, però, ni una unça
que li puguis retallar al pes que t’imposa.
No li atorguis la satisfacció
de veure el guany final tan aviat.
Tots hi estem avesats, a la derrota:
el  pes de la balança marca el preu
inassolible per a qualsevol butxaca,
i ens pren el darrer alè per venciment.
espero, tanmateix, que en el teu cas,
com en de la majoria, bufis,
esmolis les urpes i et disposis
a defensar com un gat assetjat
el dret a ser més tard, que no pas aviat,
vençut per la darrera lletra de canvi.



David Madueño.
Poesia per a carnívors.
Bubok. Sabadell, 2012.