diumenge, 26 de febrer de 2012

La rosa als llavis: Arena, Peya, Moll

No amago la meva preferència per la veu lírica de la la Sònia Moll, així que a propòsit d'aquesta entrada al seu bloc, i de la magnífica versió d'un poema seu musicada per Clara Peya , aprofitaré per reproduir-lo.

El poema pertany a un llibre, una meravella, que ens diu que el dolor d'avui no necessàriament es projecta a l'endemà: aquesta veritat.


ROSA

T'evoco, Rosa, i se m'acut
que podria besar-te les parpelles
carregades de son i empresonar-te
un rínxol entre els dits,
si no fes tant de temps, que he congelat

el bes a frec de llavi.

Et penso, rosa, i sé perdut

el silenci quiet dels teus camins,
que ignoren el desfici del meu tacte
(en tinc un mapa mut que vaig omplint
a cops d'imaginari).


T'enyoro, Rosa.
I no vull més
que aquest misteri teu que m'omple el somni
i desfà les engrunes de certesa
que m'aguanten.

Sònia Moll,
Non si male nunc
Viena, Barcelona 2008

I aquí també teniu el poema "Rosa", diguem que "dels llavis" de la pròpia autora.