dissabte, 14 de gener de 2012

Cuando acaba septiembre. José Carlos Llop

La casualitat novament et porta a un descobriment lluminós. Una recomanació sense matisos.

La xarxa en va plena, però jo fins ara, desconeixia l'obra de José Carlos Llop, i ha estat un encert poder dedicar-me temps aquest Nadal passat, per assaborir aquest poemari curt i elegant.

Si, diguem que és poesia culta, però al capdavall són poemes lligats a la vida. Com quan es descriu  la pervivència del desig en versos com aquell de "Marcial Regresa a Hispania", que tant t'ha recordat a la poesia (secreta? Samizdat?) d'Álex Holgado, quan diu:

"No soporto envejecer -mientras el deseo
enciende la mente y el cuerpo no basta-,
"

 o com en aquest "vestit de flors"

EL VESTIDO DE FLORES

Como reyes antiguos
-David, por ejemplo
o Candaules- sabemos
que una mujer desnuda
detiene el mundo.
Que la vestimenta engaña
pero al revés: no es adorno
sino camuflaje.

                   Las mujeres
al quitarse la ropa
se convierten en diosas,
antiguas como esos reyes,
ya que en ese instante
cada mujer instaure un reino
hipnótico y al margen.

                  Hoy eras tú,
de quien nada sé, sentada
sobre las rocas rojas,
la piel oscura y ámbar,
cuando al ponerte de pie
y coger tu vestido de flores,
nos has ofrecido al mar
y a mí, como quien se regala,
de la nuca hasta el tobillo.

No he de olvidar nunca
tu cuerpo contra aquel vestido
de flores, como papel pintado
sobre un blanco africano,
que te ha ocultado poco a poco
con delicadeza
con que se embala una tanagra,
o un fresco tebano de la III Dinastía.

Y he vuelto a comprender, 

ya pasados los cincuenta,
el fin de Marco Antonio,
el destino de Urías,
o que Troya ardiera
por los cuatro costados.


(J.C. Llop)


Llegint el llibre no m'he pogut estar de recordar versos dels amics, ja he mencionat a l'Álex Holgado,  però també he tingut present en Toni Quero en la lectura del llibre, i també en Jorge Brotons, que hagués pintat amb aquarel·la uns versos com ara aquests del poema "Formentera":

"L'aigua turques i les sargantanes maragda
i això no és un tòpic, sinó un mantra
de la felicitat, si es pot dir felicitat
-parlam d'adults- a l'anestèsia de tot mal."

És bonic, penso, llegir un excel·lent llibre com aquest, amb l'eco dels versos dels amics fent companyia.



José Carlos Llop
Cuando acaba septiembre
Lumen, Barcelona 2011.