dimecres, 18 de gener del 2012

Castanyer. Tadeusz Rozewicz.

Transcric la versió complerta del poema de Tadeusz Różewicz, citat al post del dia 9 de gener. Jo crec que són uns versos que perfectament hagués firmat Amikhai, si hagués estat polonès, versos com ara: "i Déu omnipotent que va barrejar/ l'amarg amb el dolç/ penja en una paret desemparat/ i pintat malament".


I penso ara que la menció a Amikhai aquí, potser no sigui una acrobàcia: no debades ambdós poetes van compartir època i una vivència extrema.


- o -


CASTANYER

El més trist és anar-te’n
de casa una matinada de primavera
sense cap auguri que hi tornaràs aviat

El castanyer davant la casa plantat
pel pare creix a ulls veients

la mare és petita
i pots dur-la en braços


en un prestatge hi ha els flascons
en què les melmelades
com deesses de dolces boques
han servat el sabor 
de l'eterna joventut

l'exercit en un racó del calaix ja
fins que el món s'acabi serà de plom

i Déu omnipotent que va barrejar 
l'amarg amb el dolç
penja en una paret desemparat
i pintat malament
 
La infantesa és com la cara desdibuixada
d'una moneda d'or que dringa
amb so pur.


Tadeusz Różewicz,
(Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda).
Udols d’un llop de paper.
Edicions 96 Poesia.
La Pobla Llarga, 2010.