diumenge, 21 d’agost de 2011

Elles escrivien cartes.

Un dels meus llibres de capçalera: "Pobo de noite" una recopilació de poemes de 1980 a 1995, de Manuel Rivas. L'estiu és també temps per fer-se acompanyar dels poemes que ens conformen, que ens han fet créixer.

Penses en el mar, que ahir es mostrava juganer i poderós. Miraves el fills amb precaució: El mar/la mar que a la terra dels meus avanpassats donava i llevava la vida.

VIÚVAS DOS VIVOS


Elas escribían cartas
con abrentes de mel e biscoito
e chegaban postais con vermellos trolebuses,
xardíns de acuarela.
cadelos de algodón.
e una parella absurdamente feliz
enriba da ponte de Westminster.

Manuel Rivas
Pobo de Noite,
Antoloxía poética (1980-1995)
Xerais, Vigo 1998.

Assajo una traducció:

LES VÍDUES DELS VIUS

Elles escrivien cartes
amb trencs d’alba de mel i bescuit
i arribaven postals amb troleibusos vermells
jardins d’aquarel·la
gossets de cotó fluix
i una parella absurdament feliç
sobre el pont de Westminster.

- o -

Traducció al castellà:

El pueblo de la noche y mohicana revisitada
Traducció de l'autor y Dolores Vilavedra.
Punto de Lectura.
Madrid, 2004.