divendres, 27 de maig de 2011

Héctor Meza: persistència, resistència, treball. L'obstinació del que bull dessota els dies.

 

L'any vuitanta-quatre, jo era un jove confús i aclaparat (com ara, però en versió mitjana edat) que un cop per setmana visitava la casa d'Héctor Meza.

Aleshores l'Héctor, acompanyat del flautista Aure Rodríguez, començava a fer córrer les seves composicions pels auditoris encara assedegats d'un país efervescent que aspirava a alguna cosa més que un "pelotazo".

Deixeble espiritual d'Astor Piazzola, l'Héctor ja fa trenta anys que composa una tangos estremidors. Persistent; obstinat; resistent; supervivent; bullint dessota dels dies: el signe de l'art contemporani.

El recordo ara  interpretant la Bourré de la suite en mi menor per a llaud de Bach en un auditori gèlid, amb les mans petrificades pel fred, posant un walking bass a la melodia que dibuixava l'Aure. Recullo l'escena en aquest poema (perdoneu-me l'auto-referència): 

DECIDE ESCIBIRLE UNA CARTA 

Bach en la habitación

y ni siquiera su luz la esclarece:

        todo se agota
        detrás de los párpados.
 


Suena ahora la Bourrée de la suite en mi menor para laúd
y te veo tocándola ante unos críos.

Hiciste trampa, ¿recuerdas?

metiste un walking bass
porque tenías los dedos congelados.
 


Hoy he guardado un recorte del diario

en el Tao te king que me regalaste
hace tantos años.


Seguiría contándote cosas,
artificios y equívocos,
en definitiva todo lo que precede a esto:
 


Cuídate, cuidémonos;
no te olvides de caminar
muy pegado a los muros;
y pon dos leones a la entrada de este año que empieza,

como en los restaurantes chinos baratos. 

Dos leones

que te guarden de la cólera de los dragones. 

Pon dos leones,
anda, ¿qué te cuesta?
 


V.M.


He rebut, quasi un regal d'aniversari, aquest vídeo avui.

Disfruteu-lo i no perdeu l'ocasió d'escoltar-los si algun dia caminant per la ciutat, veieu que ell i Aure Rodríguez toquen al bar de la cantonada o al centre cívic del barri. No em canso de repetir-lo: l'autèntic bull dessota els dies. L'autèntic passa en secret; la ciutat xiuxiueja el nom del que és cert.

Héctor: preciosa la papallona.