dissabte, 7 de novembre de 2009

Dependència.

Un lloc acollidor.

M’agraden els seus sofàs de tela, m’agrada seure amb un parell de revistes encarat al Carrer del molí, notant l’ombra dels que pugen a la Plaça de la coma o dels que en tornen. M’agrada la biblioteca de Cassà. Un lloc acollidor.

Atret per la portada, descendeixo llargament sobre el número de Juliol-Octubre de la revista Cuadernos de Jazz: “1959, nueva York, un año de Jazz”; Interessantíssima revista, no paro de pendre notes.

Abstret.

A l’hora de marxar, novament atret per la foto de la portada (sobre el vintè aniversari de la caiguda del mur de Berlín) fullejo un exemplar del setmanari El Temps. A la pàgina 63, la Sara, una nena amb la síndrome de Lennox-Gastaut, ens somriu des de la capçalera d’un article sobre l’aplicació de la llei de la dependència a la Comunitat Valenciana.

39/2006. “La present llei té com a objecte la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici del dret subjectiu de ciutadania a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, en els termes establerts a les lleis, mitjançant la creació d’un sistema per l’autonomia i l’atenció a la dependència...”.

El dia que es va aprovar la llei de la dependència recordo haver pensat que havíem fet un gran avenç en el camí que ens defineix com a societat civilitzada i decent. Avui però, em quedo amb les xifres (relatives només a la C. Valenciana) que transcric literalment:

"6.500 persones s’han mort al País Valencià mentre esperaven la prestació

72% és, entre totes es queixes que va rebre la Sindicatura de Greuges entre el gener de 2008 i el juliol de 2008, el percentatge de les que fan referència a qüestions relacionades amb la mala gestió de la dependència.

0,94% de la població del País Valencià ha presentat sol•licituds per a prestacions aplegades a la llei de la dependència (...)

0 Persones reben ajut a domicili.

42,95% de les prestacions que reparteix l’administració valenciana són per atenció a residències
(*). (...) només superada pel govern de la comunitat de Madrid, que hi dedica el 73,47% de les prestacions. La mitjana de les autonomies se situa al voltant del 20% (...) "

 (*) Aquesta dada és significativa quan es té en compte qui participa en la propietat de les empreses que gestionen aquestes residències.

"70 de 2.560: la Plataforma de l’Alcoià i el comptat fa un seguiment exhaustiu de l’aplicació de la llei, amb les dades que arreplega dels serveis socials de cada ajuntament: el 5 d’octubre, de 2.560 sol•licituds comptabilitzades, només s’havien atorgat 70 ajuts (...)"

Font: El temps, núm. 1.324, 27 d’octubre de 2009, pp. 63-66. El subratllat és meu.


L’article és absolutament revelador. Em quedo força perplex amb el fet que no siguin els serveis socials propis de la comunitat els que avaluen i gestionen les sol·licituds, sinó una empresa creada ad hoc anomenada Agència Valenciana de Prestacions Socials S.A., que complica la burocràcia fins a límits que senzillament són impensables a l’administració pública, visca el liberalisme econòmic!

Per acabar amb un punt de demagògia us proposo que aneu ara al Google i busqueu “coste de la visita del papa a Valencia”.

Bon cap de setmana.