dijous, 15 d’octubre de 2009

El dolor no calia... un poema de Màrius Sampere

PARE, EL DOLOR

Pare, el dolor no calia,

ni les agulles punitives ni el xerric

de les dents en vida, ni la suor freda

ni el tumor, fosfòric, ni la nafra

que va estenent-se com en un llac nocturn.


El que volies sentir dels nostres llavis,

t’ho hauríem dit millor sense sanglots;

la teva casa llunya

l’hauríem trobada, també, només pujant.


La llum de la finestra eterna

rera la qual llegeixes desvetllat, per esperar-nos,

el llibre dels nascuts,

era prou resplendent dalt del turó i la nit

perquè no ens desviéssim mai

i t’arribéssim al cercle magnànim del sopar

amb la puntualitat exacta de la mort. No, Pare,

el dolor no calia.



Màrius Sampere
"Oniris i el tret del caçador",
Columna, Barcelona 1987.

Reproduït també a
"Si no fos en secret"
Proa, Barcelona, 1999.





* * *



Els dies 31 d’octubre i 1 de novembre, gràcies al miracle de
Papers de Versàlia, tindrem a Sabadell a Montserrat Abelló, Concha García, Chantal Maillard i Màrius Sampere: Poètiques de Tardor a Sabadell...

Revisant alguns dels textos que els autors ens llegiran i sobre els quals en parlarem em trobo aquesta joia de Màrius Sampere, que passa ja al meu catàleg portàtil de poemes espirituals contemporanis.