Pare, el dolor no calia,
ni les agulles punitives ni el xerric
de les dents en vida, ni la suor freda
ni el tumor, fosfòric, ni la nafra
que va estenent-se com en un llac nocturn.
El que volies sentir dels nostres llavis,
t’ho hauríem dit millor sense sanglots;
la teva casa llunya
l’hauríem trobada, també, només pujant.
La llum de la finestra eterna
rera la qual llegeixes desvetllat, per esperar-nos,
el llibre dels nascuts,
era prou resplendent dalt del turó i la nit
perquè no ens desviéssim mai
i t’arribéssim al cercle magnànim del sopar
amb la puntualitat exacta de la mort. No, Pare,
el dolor no calia.
Màrius Sampere"Oniris i el tret del caçador",
Columna, Barcelona 1987.
Reproduït també a
"Si no fos en secret"
Proa, Barcelona, 1999.
* * *
Els dies 31 d’octubre i 1 de novembre, gràcies al miracle de Papers de Versàlia, tindrem a Sabadell a Montserrat Abelló, Concha García, Chantal Maillard i Màrius Sampere: Poètiques de Tardor a Sabadell...
Revisant alguns dels textos que els autors ens llegiran i sobre els quals en parlarem em trobo aquesta joia de Màrius Sampere, que passa ja al meu catàleg portàtil de poemes espirituals contemporanis.
