dimarts, 30 de juny de 2009

Peccata Mundi... juguem una estona als daus?

"Ha de ser tan cansat ser tan talentós i polifacètic"... escric mentre em miro el plec de la panxa i penso que caldria que comencés a fer una mica d'exercici (excloent de la definició de "fer exercici" l'acte d'anar a la nevera a buscar un glop de benemèrita orxata).

Així doncs, ha de ser tan cansat ser tan talentós i polifacètic...després de la dura lluita per l'existència acadèmica (publish or perish); de "L'art de la comunicació secreta"; de l'obra de teatre "El conjunt de Mandelbrot", aquesta és la penúltima sorpresa del meu estimat David Juher: Un programa d'ajuda a la composició musical anomenat Peccata mundi. Un projecte nascut a l'ombra d'un treball homònim previ enllaçat aquí.

El programa fa servir l'aplicació logística (una funció real que envia l'interval [0,1] en ell mateix, i que per determinats valors dels paràmetres exhibeix un comportament caòtic), per generar patrons musicals que, sorprenentment, tenen una estranya plausibilitat... òndia si, aquesta és la paraula!.

Resultats sorprenentment plausibles,

les melodies són sorprenentment... plausibles.

Segons els autors del programa Peccata Mundi (David Juher i Xavier de Palau), "Tota obra d'art és una combinació finita d'elements discrets. I, per tant, es pot expressar mitjançant una seqüència d'enters. Immensament llarga, però finita al capdavall."

"Imagineu una màquina que admeti com a entrada una seqüència numèrica i que, aplicant les convencions utilitzades en la codificació, interpreti la corresponent peça musical de 2 minuts. El visitant que es passeja pel Museu de Totes les Seqüències Numèriques de Longitud N tria una seqüència a l'atzar, la introdueix a l'ordinador, i pels altaveus comença a sonar la melodia que hi correspon. Amb tota probabilitat, la melodia resultant serà horriblement dissonant o estúpidament repetitiva, i no tindrà cap sentit "humà". La proporció de melodies amb un cert valor artístic, en el conjunt de totes les melodies possibles de 2 minuts de durada, és irrisòria."

"Una bona peça musical és una combinació de pautes predictibles i elements de sorpresa. Si es vol construir una aplicació que generi automàticament melodies amb un cert valor artístic, cal restringir seriosament les opcions combinatòries, però alhora, cal evitar que al cap de centenars d'audicions l'oient comenci a detectar patrons que es repeteixen amb freqüència. Peccata Mundi és una aplicació concebuda entre altres coses com un sistema d'ajuda a la composició musical, utilitza funcions caòtiques per compondre sense cap intervenció humana melodies d'entre 1 i 3 minuts de durada, impredictibles, no dissonants i 'amb sentit'."

Toma ya!

AQUÍ trobareu un vídeo (interessantíssim) amb una xerrada/demostració de 60 minuts d'en David Juher, les transparències i 4 peçes generades per aquest programa. això si, es necessita el RealPlayer.

i AQUÍ trobareu les diapositives que apareixen al vídeo amb una explicació més detallada del que fa el programa.


Com diuen els autors "Pot una melodia creada pel programa Peccata mundi guanyar un Grammy? El Grammy a la millor tonteria potser si".

A mi tot això em deixa perplex, desconcertat i admirat. David, nen... no sé com explicar-te aquest orgull absurd que sento, d'haver "compartit pupitre" amb tu.

A flipar!