diumenge, 24 de maig de 2009

... i dos nous poemes més d'Esteban Martínez

Així doncs, no podía demorar més el post sobre la poesia d’Esteban Martínez, que fa mesos em rondava. Aquest divendres al vespre vaig assistir a la presentació dels nous llibres de la col•lecció Zona blanca de Papers de Versàlia a la Casa Taulé (el melic que convoca tota la llum que transita la ciutat).

Encara no he llegit cap del dos nous llibres, “El tomb de les batalles” de Miquel-Lluís Muntané i "Amarres" d'Esteban Martínez, però prometen.

No he llegit “Amarres”, però em van agradar molt aquest dos poemes del nou llibre que l’Estaban ens va llegir divendres. Novament m'abstinc de comentar-los més enllà de dir que em semblen excel·lents. La mesura i la utilització dels recursos poètics són propis d'una "Master-class".

(
Fotografia de Rodrigo Martínez.
E.M. al teatre principal de Sabadell, 2007.
)



TU MANO, CAUTELOSA

Tu mano, cautelosa, trae un puñado de arena
y la hace caer sobre mi espalda.

Estoy tumbado de bruces

y siento cada mineral de brisa caer con lentitud

cinematográfica, golpear casi son querer

y rodar espalda abajo ¿qué puede ocurrir, pienso,

en esta piel que se te ofrece, que se extiende

dispuesta a cualquier instinto feroz

que se te cruce? Podría, en vez de arena,

traer un puñal afilado y con la misma dulzura

abrir la mano y dejarlo caer, generosamente.


-o-


EN EL ESPIGÓN


En el espigón anochece algo más lento.

Los pescadores de costa, como arañas,

lanzan sus finísimos hilos y se guarecen entre las rocas

a la espera de una señal.

Acabo de saber que estás enferma, y gravemente.

Respiro la sal que remueven las barcas

Al entrar por la bocana. El mar...

Toda la podredumbre de los peces en mis pulmones.



Esteban Martínez
Amarres
Papers de Versàlia
Zona Blanca, 10
Sabadell 2009.