dimarts, 14 d’abril de 2009

Vida acadèmica IV: l'art de la negociació

- Tens un moment? podem parlar?

- (...)

- Seré directe Victorino em tens preocupat.. m’han arribat veus... tu ja saps com són aquestes coses, res de manera directa, veus... sembla que has molestat a Don Genaro.

- A Don Genaro? Per què?

- Ja saps... pel numeret que vas muntar a Mario’s.

- A Mario’s? Ep, a Mario’s no vaig muntar cap numeret! Només vaig deixar les coses clares als nois. Porten massa temps tocant-me els ous i els començo a tenir-los encetats.

- No alcis la veu Victorino, no és necessari. Ho veus? Aquest és el teu problema no cal cridar ni ser groller, hauries de revisar el teu estil.

Escolta, el que hauries de tenir clar és que una cosa és que tu i els teus nois us dediqueu a emprenyar als nanos que van a perdre el temps a Mario’s, o aquesta colla d’imbècils que envolten a Don Genaro, i una altra cosa és emprenyar-lo a ell. Perquè ho fas? el padrone és un home generós.

- Generós?

- Si, generós. T’has parat a pensar que mai no has demanat el seu permís per comprar la mercaderia?

- La compro amb els meus diners.

- Amb els teus diners dius? Estàs segur? Amb els teus diners? I quins són aquests diners teus si es pot saber? Para’t a pensar una mica Victorino. I et podria posar altres exemples de la seva generositat que no t'haurien de passar inadvertits.

Mira, tot i que no em puc posar a la teva pell -perquè jo no hagués fet el numeret del Mario’s- en el teu cas el que jo faria seria anar a demanar-li disculpes a Don Genaro. Digues-li que tens molta pressió, la família, el negoci. Ja t’ho he dit, és un home generós que sap entendre aquestes coses. Sigues amable Victorino, no et costa res, ell sabrà entendre.

- (...)