diumenge, 26 d’abril de 2009

Georges Perec a Ellis Island

A mig camí entre la poesia, el reportatge i el guió: "Ellis Island" de Georges Perec (1936-1982). L'eterna busca de la identitat.

(...)


el que jo, Georges Perec, he vingut a qüestionar aquí,
és l’errància, la dispersió, la diàspora.

Ellis Island
és per mi el lloc mateix de l’exili,
és a dir el lloc de l’absència de lloc, el no-lloc,
l’enlloc
.

(...)

jo no sé amb gaire precisió què és
ser jueu

el que em fa ser jueu


és una evidència, si voleu, però una evidència

mediocre, que no em lliga a res;

no és cap signe de pertinença,

no té a veure amb cap creença, amb cap religió, amb

cap pràctica, amb cap folklore, amb cap llengua;

seria més aviat un silenci, una absència, una pregunta,

un qüestionament, una fluctuació, una inquietud.

(...)


Georges Perec
Ellis Island
Traducció de Margarida Casacuberta
L'Avenç, Barcelona 2008.