Georges Perec a Ellis Island

A mig camí entre la poesia, el reportatge i el guió: "Ellis Island" de Georges Perec (1936-1982). L'eterna busca de la identitat.

(...)

el que jo, Georges Perec, he vingut a qüestionar aquí,
és l’errància, la dispersió, la diàspora.
Ellis Island és per mi el lloc mateix de l’exili,
és a dir el lloc de l’absència de lloc, el no-lloc,
l’enlloc.

(...)

jo no sé amb gaire precisió què és
ser jueu
el que em fa ser jueu

és una evidència, si voleu, però una evidència
mediocre, que no em lliga a res;
no és cap signe de pertinença,
no té a veure amb cap creença, amb cap religió, amb
cap pràctica, amb cap folklore, amb cap llengua;
seria més aviat un silenci, una absència, una pregunta,
un qüestionament, una fluctuació, una inquietud.
(...)

Georges Perec
Ellis Island
Traducció de Margarida Casacuberta
L'Avenç, Barcelona 2008.