dijous, 27 de novembre de 2008

No sense el meu baix IV. Mira papa, el pare del Mañosa... què està fent al cotxe?

És el meu instrument. Ho afirmo. Quan tinc una mica de temps, posem per cas a la nit quan els nens dormen i la cuina ha quedat recollida, practico a casa (sense amplificador, o amb els auriculars)... Agafo el baix i començo a pujar i baixar pentatòniques. Em passo el dia cantant línies de baix, portaria el baix penjant a tot arreu: als examens, al tren, al despatx, a classe, al lavabo.

Quan deixo el nano a la piscina me’n torno al cotxe, trec al Pedrito (el baix ja té nom), i començo a tocar durant els quaranta minuts dels que disposo. Merda de Clio, ja podria ser més ample, m'agafarà una contractura. Per què no em vaig comprar un Audi A8?... a si, per les peles.

Merda! el pare de la XXXX, m’ha vist. Quina vergonya...

- Este... mira aquí... fent temps... si, si... no, no és una guitarra, és un baix... si, si, je,je, s’ha d’aprofitar les estones, no?...

...merda Víctorcito, a partir d'ara quedes nomenat “pare Friky oficial de l’escola”. Fill, ho sento. Espero que quan siguis gran comprenguis al teu pare.

To be continued.