dimarts, 2 de setembre de 2008

Loosing my religion

L’últim estiu abans d’acabar la carrera i diluir-nos en la vida adulta. Final de curs. L'A. i jo compartíem cotxe amb vosaltres i en D. Aquell escarabat vermell que tenies amb matrícula de Tenerife. Se’n veuen molts així, model antic amb matrícula de Tenerife, i et juro que no puc veure'n un sense sentir una fiblada d’horror i de vergonya.

Ben poques vegades havíem parlat, oi? “Hola”, “hola” pels passadissos amb prou feines. Una gran nit. Com imaginar que aquell estiu t’esperava la mort, una mort així?

No sé si els morts us aneu en pau, però a nosaltres, sovint ens deixeu amb la vergonya d'haver-nos quedat aquí (sempre cauen els millors, ergo...). Sento vergonya, perquè després de saber el que va passar aquell estiu, em vaig passar un any defugint la teva “nòvia”. No sabia que dir-li, no sabia per on començar. Ara, com aleshores, em sento mesquí per no haver estat a l'alçada. Em sap greu. Et demano disculpes, allà a on siguis, i amb setze anys de retard.

Aquest preàmbul ve a tomb, tot i que el que volia explicar és molt més simple. Ve a tomb per que fa unes setmanes vaig recordar un pensament d'aquella nit esplendorosa. Veuràs, potser estaràs d'acord amb mi que el Rock ha proporcionat un, o potser un parell d’himnes a totes les generacions que l’han viscut. A la nostra també. Aquella nit, al final d’aquella nit, en un bar de la Barceloneta post-olímpica vaig comprendre que “l’himne” de la nostra havia de ser “Loosing my religion” de R.E.M. Així, mentre saltàvem i ballàvem. Exultants, esplèndids, fins i tot bellíssims, ballant i cantant amb alegria una cançó tristíssima. Absurd, com un himne.



Tot això em va venir al cap fa dues o tres setmanes, mentre el meu fill i jo miràvem el penúltim capítol de “les 7 edats del Rock” al canal 33. Una sèrie mediocre... realment res a veure amb els magnífics documentals sobre el "Rock des de dins" que el canal ens ha ofert aquest hivern. Antològics els programes a on és desglossaven, amb els màsters i les taules de mescla, les interioritats dels discos de “The Band” o els “The Beach Boys” entre d'altres (bandes per les quals, fins aleshores havia sentit una absoluta indiferència). El cas és que el capítol dedicat al Rock alternatiu americà dels 90 (“left of the dial”, quin títol tant ben escollit) em va posar tristíssim. R.E.M, Nirnava, els Pixies...

-quin soroll papa!.

De tot això fa més de quinze anys. A on he estat jo aquests quinze anys?

- El papa i jo ens vam quedar a mirar la història de rock a la tele.

-I com es deien els grups que hi sortien?

- No ho sé no me’n recordo, tocàven Rock i Grunge - La veu de la mare i el fill, l’endemà des d'el llit. Adolorit, com qui desperta d’un son profund. Un son de quinze anys.


* * *

Loosing my religion. En aquesta pàgina (feu click) s'afirma que <<"Losing My Religion" is an expression from the southern region of the United States, and means losing one's temper or civility, or "flying off the handle". The song itself was described by singer and lyricist Michael Stipe as covering similar thematic ground to "Every Breath You Take" by The Police, and is, despite the title and the video, entirely irreligious in its subject matter. He has also stated that the song was inspired by the Sinead O'Connor song "The Emperor's New Clothes".>>


I ara, a buscar totes les referències pictòriques del vídeo! És broma nois... bona nit, i dolços somnis!





"Losing My Religion"

Life is bigger
It's bigger than you
And you are not me
The lengths that I will go to
The distance in your eyes
Oh no I've said too much
I set it up

That's me in the corner
That's me in the spotlight
Losing my religion
Trying to keep up with you
And I don't know if I can do it
Oh no I've said too much
I haven't said enough
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

Every whisper
Of every waking hour I'm
Choosing my confessions
Trying to keep an eye on you
Like a hurt lost and blinded fool
Oh no I've said too much
I set it up

Consider this
The hint of the century
Consider this
The slip that brought me
To my knees failed
What if all these fantasies
Come flailing around
Now I've said too much
I thought that I heard you laughing
I thought that I heard you sing
I think I thought I saw you try

But that was just a dream
That was just a dream

R.E.M.
Out of time.
Warner 1991.