Estimada Tori,Confesso que aquests darrers mesos t’he estat infidel. És una noia més jove. Es diu Regina. Com que hem passat molt de temps junts, som amics, els dos tenim una edat i hem viscut, suposo que m’ho sabràs perdonar.
Es cert que de cap manera la Regina té l'evocadora i brutal sexualitat de la teva veu (en aquelles cançons més ombrívoles), ni la transparència, ni el risc, ni el teu virtuosisme al piano. Però alguna cosa d’ella em recorda als primers anys que vam passar junts, als anys noranta, quan encara no hi havia Mp3, o si n'hi havia jo no en tenia, i m’havia d’endur la teva veu en la meva ment.
Avui sentia "Bliss" mentre calculava, Tori. I vaig transportar-me al moment de la nostra descoberta. "Under the pink" sonava al cassete de cotxe, mentre jo devoraba kilòmetres per anar a enterrar el meus morts. I "Boys For Pele" en la solitud nival de Hannover, i "Scarlet's walk" en la solitud d'uns altres càlculs.
Tu, i en Tom, i el “Viejo pelucas” sempre hi sereu al meu Mp3, la qual cosa vol dir que sempre acabaré tornant a vosaltres.
Sempre teu
Víctor.
* * *
Si no la coneixeu, doneu-vos vosaltres mateixos un volt pel You Tube. En general, considero que "Boys For Pele" (1996) és imprescindible, el millor de la seva discografia. Per estalviar temps ja us dic ara, que podeu prescindir absolutament de "The Beekeeper" (2005), un mal any el té tothom.
Començo amb una versió de "Concertina", del disc "From Venus and back (1999)". Un detall: al minut 2:40 sona un bip, bip que la distreu. Una cançoneta light, de les de "veu transparent".
Només per Torifílics: fragment del Making of de "Boys for Pele", El seu millor disc. Espereu a veure les escenes de la preparació de "Caught a lite sneeze" (minuts 2:49 al 3:57). Aquesta és una peça molt fluixa dins del disc, segurament degut als arranjaments finals. Les escenes, però, són impressionants.
Només per Torifílics (2): enregistrament de la veu per una versió de "Caught a lite sneeze", segurament no és la versió que va aperèixer a "Boys for Pele".
