dissabte, 10 de maig de 2008

Raquel Casas: les randes del paradís.

Doncs... m’agrada. Acabo de rellegir el llibre de Raquel Casas “Les Randes del Paradís” (Editorial Moll, 2007), i em sembla que en algun altre moment hi tornaré.

Valoro molt el que aconsegueix Raquel Casas en aquest recull, això és, aconseguir aplicar la potència dels recursos de la poesia al servei de la construcció de relats.

La mare, A l’aparador, L’afinador, Cançó de bressol (un poema escruixidor), Closer, La noia de la trena o Orquídies en una boca sola (un dels millors), són un exemple d’això que intento dir.

Us transcric un poema-relat amb una delicada sensualitat. No és el millor del llibre (dic jo, eh), però a mi... m’agrada.

ELS AMICS

Els amics sovint ens reuníem al voltant
d’una taula parada. Ella arribava tard
i s’aixecava per agafar un got de vi:
deixava tot el pes del cos inhàbil
damunt una cama i amb el balanceig,
sense adonar-se, un pit desmaiat
es recolzava sobre la meua espatlla.

Una i altra vegada te’m representes
quan estic sol sota ells llençols
presoner del record d’aquella pressió;
una i altra vegada t’aixeques
a omplir de nou el got i et balanceges
regalant-me el tacte lacerant
d’un pit impecable sense sostenidor.

Raquel Casas i Agustí.
Les Randes del paradís
Editorial Moll
Palma, 2007.

Uns 8€ (aprox) de res.

P.S. Raquel Casas és coautora del bloc “Siete voces-set veus” a on , el dijous, publica relats curts (i una mica de tot).