dissabte, 10 de maig del 2008

Pare-esparver... un poema de Maria-Mercè Marçal

M'adono avui que el blog em permet anar teixint a poc a poc una petita obsessió que, per mandra, no havia volgut iniciar: fer una petita antologia del poema espiritual contemporani.

Transcric aquesta nit un poema impressionant, d'una escriptora immensa, Maria-Mercè Marçal.



Pare-esparver que em sotges des del cel

i em cites en el regne del teu nom,

em petrifica la teva voluntat

que es fa en la terra com es fa en el cel.

La meva sang de cada dia

s'escola enllà de tu en el dia d'avui

però no sé desfer-me de les velles culpes

i m'emmirallo en els més cecs deutors.

I em deixo caure en la temptació

de perseguir-te en l'ombra del meu mal.


Maria Mercè Marçal
Desglaç.
Edicions 62·Empúries
Barcelona 1997.

Podeu trobar més informació de Maria-Mercè Marçal al web de la Fundació Maria-Mercè Marçal, la Viquipèdia, o al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.