El cas és que en poc temps m'han fet arribar tres versions magnífiques de les Goldberg, dos d'elles a piano: la versió de Tatiana Nikolayeva (Hyperion, 1992), i una versió de Wilhelm Kempff . Són magnífiques, sóbries, elegants...espirituals...que més puc afegir?
Però la més sorprenent, gratament sorprenent vull dir, és la tercera versió. És tracta d'una intrepretació a guitarra, per Jozsef Eötvös (1997) és senzillament una bogeria.
Quan la vaig rebre vaig dir-me, una transcripció per guitarra de les Goldberg? Quina mandra, quin desastre... una idea de bojos!
Doncs bé... m'empasso les meves paraules i reconec que és una meravella. Increïble!
Menció a part (en un proper post) tindrà la versió de Kempff, tan allunyada del "romanticisme" (no sé si és la paraula exacta) de la interpretació de Gould.
Bona setmana a tothom!.
P.S. I gràcies a l'Héctor, i a la Roser, per fer-me saber d'aquestes versions.
