dimecres, 30 d’abril de 2008

Si callo, rebento

1) Constatació d'una estridència. Al tren, el viatger que tinc al davant desplega el diari. En primera plana cohabiten els següents dos titulars:

"La ONU denuncia la hambruna por la subida de los alimentos", Internacional 3 y4.

"La gran banca logra elevar sus beneficios pese a la crisis financiera", Economía 59.

Com que es tracta d'una primera plana fruit d'una el.lecció ben conscient del diari (conservador) LA VANGUÀRDIA, i no del butlletí d'un partit troskista, penso que realment la cosa està arribant a un nivell escandalós.

2) Intolerable.

Sé que el món és un sistema complex, per tant sé que la meva posició és illetrada, naïf, i segurament desinformada, però si callo... rebento.

Vinc llegint en llocs diversos que les causes de la "crisi alimentària" actual són múltiples. Entre elles climatològiques. La sequera: menys aigua, menys collita.

Llegeixo que en el cas de l'arròs també hi ha causes socials: molts pagesos de la Xina han emigrat a la ciutat i han passat a la indústria i a la construcció.

Llegeixo que la demanda de blat, blat de moro i ordi per fabricar biocarburants els ha encarit. I d'entrada penso que això d'omplir el dipòsit amb menjar... mmmmmhhh...

Però principalment, vinc llegint que al darrere d'aquesta "crisi alimentària" (collons ja! diguem-ne fam!), hi ha moviments especulatius de capitals que han fugit de la "crisi immobiliària", per refugiar-se en una pràctica tant nausebunda com antiga com és l'especulació amb els aliments.

És a dir, que hi ha persones com ara tu i jo que negocia la compra de grans quantitats d'arròs i les emmagatzema per fer-ne pujar el preu, la qual cosa que impossibilita l'accés a moltes persones que estaven ja al límit. Es creu que hi ha 100 milions de persones que estan passant FAM degut a aquests moviments especulatius. I això passa quan els estats (parlo ara dels estats democràtics) a penes tenen mecanismes per defensar als ciutadans de la dictadura de les corporacions i el mercat salvatge. Per què ha cedit la capacitat d'intervenir sobre la economia en virtud només de criteris ideològics (els neo-lliberals) no contrastats.

Poseu-vos en la pell d'uns pares que no tenen com alimentar als seus fills!

I ara poseu-vos en la pell de l'individu que estampa la seva firma en un document de compra-venda d'una partida d'arròs... destinada al magatzem a l'espera d'un preu suculent.

I ara digueu-me demagog, si voleu.