dijous, 6 de març de 2008

Un poema de Zbigniew Herbert (I)

És una pena que la poesia de Herbert no hagi estat gaire traduïda al castellà o al català. Jo només conec una traducció al castellà: "Informe sobre la ciudad sitiada". traducció de Xaverio Ballester "Informe des de la ciutat assetjada". Ediciones Hiperión, Madrid 1993 (2ª ed. 2008); i una al català: "Informe des de la ciutat assetjada", traducció de Grzegorz Gryc. Edicions de la Guerra (quin nom!), València, 1993. Recordo haver llegit alguns poemes a la revista Quimera i potser en algún lloc web. Sembla que hi ha una antologia recent dels poemes traduïts a l'anglès.

El poema que transcric a continuació és un pèl llarg, però em sembla molt interessant. Novament, a l'igual que el poema de Wislawa Szymborska que vaig transcriure al post del dia 2 de febrer de 2008, el llenguatge senzillísim, les imatges naïf, serveixen per posar poc a poc en evidència una realitat ominosa.


EL MONSTRE DEL SENYOR COGITO

1

Benaurat sant Jordi
de dalt de la sella de cavaller
vas poder reconèixer amb precisió
les forces i els moviments del drac


la primera regla de l’estratègia
bon coneixement de l’enemic


la situació del Senyor Cogito

és pitjor


està assegut en una profunda

sella d’una vall

coberta de boira espessa


a través de la boira no es poden veure

ni ulls flamejants

ni urpes voraces

ni la gola


a través de la boira

es veu només

l’espurneig del no-res


el monstre del Senyor Cogito

no té dimensions


és com una gran depressió

que cobreix el país


no es pot travessar

amb una ploma

amb un argument

amb una llança


si no existís el seu pes ofegador

i la mort que aporta

hom podria creure

que és un espectre

una malaltia de la imaginació


però ell existeix

és segur que existeix


com un gas tòxic omple

cases temples mercats


emmetzina pous

destrueix els edificis de l’esperit

cobreix el pa florit


la prova de l’existència del monstre

són les seves víctimes


és una prova indirecta

però suficient


2


la gent assenyada diu

que es pot conviure

amb el monstre


cal només evitar

els moviments bruscos

els propòsits bruscos



en cas de perill
prendre la forma

d’una pedra o d’una fulla


escoltar la Natura sàvia

que aconsella el mimetisme


respirar silenciosament

semblar no existir


però al Senyor Cogito

no li agrada una vida falsa


voldria lluitar

amb el monstre

baixar a l’arena amb ell


i per això a la matinada va

cap als suburbis somnolents

equipat prudentment

d’un objecte llarg i punxegut


crida el monstre

pels carrers deserts


ofèn el monstre

desafia el monstre


com un cavaller agosarat

d’un exèrcit inexistent


crida

«surt vil covard»


a través de la boira

es veu només

la gran gola del no-res


el Senyor Cogito vol iniciar

una lluita desigual


això hauria d’esdevenir-se

el més aviat possible


abans que vingui
el defalliment de la paràlisi
la mort ordinària sense glòria

l’ofegament per la deformitat



Zbigniew Herbert,
(Traducció de Grzegorz Gryc)
Informe des de la ciutat assetjada,
Edicions de la Guerra,
València, 1993.


Bona nit nens... i dolços somnis.


Fotografia de Zbigniew Herbert per Anna Beata Bohdziewicz