divendres, 7 de març de 2008

Brotons, la vida.

La vida s'ha de dir com qui demana un got sota la parra...

La raó de les sèquies és un llibre lluminós, una celebració. Al llegir-lo et ve de gust seure a sota la parra un dia d'estiu, i beure totes i cadascuna de les paraules dels amics.

Vint-i-tres

La vida s'ha de dir

com qui demana un got

sota la parra, envoltat

de la cendra que va deixant el dia.

Menester és dir-la

i refondre l'antic silenci

del vell cant del xorret.

Pronunciaré així la vida

amb un got al davant

d'aigua ben fresca,

i anunciaré els camps

com l'exili promès.



Jorge Brotons
La raó de les sèquies.



Com la vida celebrada, també hi ha espai per la emoció. Els dos versos finals d'aquest poema justifiquen una obra sensera.

Vint-i-quatre

La presència del furibund desig

i els nostres mots contra el mur blanc i ros.

Tan lluny que som i ja som tu,

tan a prop que som i el desglaç de la memòria

i la fatiga de la història en retirada.

Ancià és l'amor que ens arrossega,

anciana també la teua curta vida.


Beu -fill meu- les nostres llàgrimes

perquè són els dies que et celebrem.


Jorge Brotons
La raó de les sèquies.
Editorial Afers
Catarroja, 2006.